Politica

Andorra és un co-principat independent desde 1278 i una democràcia parlamentària desde 1993. Durante 715 anys, Andorra ha estat governada per dos coprínceps, el bisbe d'Urgell, a Espanya i el comte de Foix, a França, el segon, el dret passa successivament els reis francès i més tard, el President de la República.
Poder Legislatiu: - Consell General de les Valls (que consta de 28 diputats), que són elegits cada quatre anys; La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General (Consell General). El liquidador i el general subsíndic podrà exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, i treballa en la iniciativa legislativa completa i comissões.A correspon al Consell General (Consell General) i el Govern. Common tres (prefectures), conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden tenir les proposicions de llei al Consell General (Consell General).

Poder Executiu: - El Govern té un president i cap de govern elegit pel Consell General (de la càmera amb el poder legislatiu); El Govern dirigeix ​​la política interior i exterior d'Andorra. També dirigeix ​​l'administració de l'Estat i els exercicis potentat reguladores.El Govern d'Andorra està format pel cap de govern i ministres.


El 14 de març de 1993 aprovés la Constitució és que Andorra com un Estat independent de dret i la democràcia. La Constitució faculta el país a establir un poder judicial independent, a punt per tenir la seva pròpia política exterior i adherir-se a organitzacions internacionals. Andorra va ser admesa a les Nacions Unides (ONU) el 1993. Els Prínceps romandran com a co-caps d'estat.

Andorra està dividida administrativament en set parròquies:-CanilloEncamp-Ordino--La Massana-Andorra la VellaEscaldes-Engordany-Sant Julià de Lòria

El Comu té com objectiu representar i gestionar els interessos de les parròquies, adoptar i aplicar el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques i gestionar i administrar tots els béns de propietat comunal. Compten amb recursos propis i rebre transferències de capital en els pressupostos generals de l'Estat, amb l'objectiu de garantir l'autonomia financera.