Altres llengues

http://andorraonlineforever2.blogspot.com - Castellano

http://andorraonlineforever.blogspot.com - Portugal

http://andorraonlineforever1.blogspot.com - Catala

Demografia

Població: 83.137 habitants (cens de 2007)
Esperança de vida: 83,52 anys (cens de 2007)
homes: 80 anys
dones: 86 anys
Taxa de natalitat: 12,6 per cada 1.000 habitants
3,1 per cada 1.000 habitants
Població urbana: 89%
Alfabetització: 100%
Grups ètnics: espanyol-: 42,8%
-Andorra: 21,7%
-Portugal: 10,7%
-França: 6,7%
-Altres: 18,1%
Religió: - Catòlics: 86,6%
- Altres: 13,4%
Mortalitat infantil: 5 per mil nascuts (1998)
Taxa de creixement: 1% per any (1996)
Taxa de migració neta: 21,53 immigrants per cada 1.000 habitants (1995)

Politica

Andorra és un co-principat independent desde 1278 i una democràcia parlamentària desde 1993. Durante 715 anys, Andorra ha estat governada per dos coprínceps, el bisbe d'Urgell, a Espanya i el comte de Foix, a França, el segon, el dret passa successivament els reis francès i més tard, el President de la República.
Poder Legislatiu: - Consell General de les Valls (que consta de 28 diputats), que són elegits cada quatre anys; La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General (Consell General). El liquidador i el general subsíndic podrà exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, i treballa en la iniciativa legislativa completa i comissões.A correspon al Consell General (Consell General) i el Govern. Common tres (prefectures), conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden tenir les proposicions de llei al Consell General (Consell General).

Poder Executiu: - El Govern té un president i cap de govern elegit pel Consell General (de la càmera amb el poder legislatiu); El Govern dirigeix ​​la política interior i exterior d'Andorra. També dirigeix ​​l'administració de l'Estat i els exercicis potentat reguladores.El Govern d'Andorra està format pel cap de govern i ministres.


El 14 de març de 1993 aprovés la Constitució és que Andorra com un Estat independent de dret i la democràcia. La Constitució faculta el país a establir un poder judicial independent, a punt per tenir la seva pròpia política exterior i adherir-se a organitzacions internacionals. Andorra va ser admesa a les Nacions Unides (ONU) el 1993. Els Prínceps romandran com a co-caps d'estat.

Andorra està dividida administrativament en set parròquies:-CanilloEncamp-Ordino--La Massana-Andorra la VellaEscaldes-Engordany-Sant Julià de Lòria

El Comu té com objectiu representar i gestionar els interessos de les parròquies, adoptar i aplicar el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques i gestionar i administrar tots els béns de propietat comunal. Compten amb recursos propis i rebre transferències de capital en els pressupostos generals de l'Estat, amb l'objectiu de garantir l'autonomia financera.

Festius i Festes

Són dos els principals dies festius a Andorra, dues dates importants en el calendari festiu d'aquest país. Es tracta del 14 de Març, Dia de la Constitució i el 8 de setembre, el dia de la festa nacional amb la Festa de Meritxell.

-Sant Jaume , 26 de juliol (Escaldis)

-Diada de Meritxell, 8 de setembre

-Dia de la Constitució andorrana, 14 de març

-Festa del *Canillo, 13 de juny (en *Canillo)

-Festa Major del *Tarter, 29 de juny

-Sant Corneli, 16 i 17 de setembre.

El Santuari de La nostra Senyora de Meritxell està localitzat en la ciutat de Meritxell, Andorra en la clientela de Canillo. És un homenatge a la Virgem de Meritxell, padronera del Principat d'Andorra. Segons la llegenda, un pastor va trobar la imatge de la Virge un dia d'hivern en algunes roses, flors i va decidir dur-la per a casa. La imatge, no obstant això, va tornar tres vegades per al mateix lloc que havia estat trobat. Finalment, Andorra va decidir construir allí una capella. En 1873, el Consell General de les Valls, va decldir que seria el sant padronero del país. El 08 de setembre de 1921 va ser solemnement coronada. Des de llavors, en aquesta data se celebra la festa nacional del Principat. Durant aquest dia, són moltes les peregrinaçés de totes les paróquias d'Andorra per al Santuari de la Virge. Aquest dia veiem en molts llocs el folklore d'Andorra, exprés através dels seus balls : marratxa, la contrapartida, i Sardana( en molts llocs en el país), els mercats tradicionals i piquenique, aprofitant el bon temps. En termes de gastronomia, és fortament influenciat pel català.

                                                       

             El Santuari de La nostra Senyora de Meritxell

                                               

Festa major

En Andorra, des de l'inici de l'estiu, moltes festes populars són celebrades en diferents poblacions. Les celebracions més emblemàtiques són Sant Julia, Andorra la Vella i Escaldes. Les dates de festivals, poden variar en funció del calendari amb objectiu de fer-los coincidents amb la finalitat de setmana .Aquí està el calendari bàsic de festivals a Andorra:

-Festa major de Sispony: 23 i 24 de juny

-Festa del Poble :24 de juny

-Festa major de Aixirivall : 25 al 27 de juny

-Festa major de Pal: 26 i 27 de juny

-Festa major del Pas de la Casa : Del 25 al 29 de juny

-Festa parroquial de Sant Pere :28 i 29 de juny

-Festa del roser de Ordino : del 3 al 5 de juliol

-Festa major del Cap del Carrer :1ª setmana de Julio

-Festa major de Anyós: Del 10 al 11 de juliol

-Festa major de Canillo: 17 18 i 19 de Julio.

-Festa major Erts: 19 i 20 de juliol

-Festa major Escales: 25 i 26 de juliol

-Festa major de Sant Julia de Loria : 24, 25, 26 i 27 de juliol

-Festa major Llorts: 01 d'agost

-Festa major a Andorra la Vella :7, 8 i 9 d'agost

-Festa major de l'Aldosa :10 d'agost

-Festa major de sornas: 15 i 16 d'agost

-Festa major en Encamp: De 13 al 17 d'agost

-Festa major en La Massana : Domingo 15 i Dilluns 16 d'agost

-Festa major Santa Coloma: Dissabte 21 d'agost

-Festa major em Arinsal: 21 i 22 d'agost

-Festa major dóna cortinada i Arans: 6 i 7 de Setembre

Gastronomia

La gastronomia d'Andorra és una cuina tradicional i de muntanya és rica, variada i de qualitat. Altres productes típics d'Andorra són els cereals, verdures, maiz, fruites com pomes, marmelos i bagas, així com les ametlles. Tractant-se d'un poblat de becs, on van abundar les espècies favorites de la caça com el ciervo, el carrall, el xollo i el conill, gran part dels plats característics tenen com font principal la carn d'algun d'aquests animals. D'altra banda, les escasses però abundants mates que posseïx el país, li garanteix una bona dotació d'ovelles de les quals es deriven plats a la base de *vitela, mentre que el porc és altra font bastant recorreguda. D'altra banda, la riquesa dels seus rius i llacs té en la trucha un bó expoente d'Andorra sent molt utilitzada en la cuina de l'àrea. No podem oblidar productes com formatge i pernil, molt bona qualitat. La gastronomia d'Andorra és una barreja de les cuines espanyola i francesa, que subministren les seves tradicions culinárias a aquesta cuina. Cuina espanyola, catalana, porta sabors, olors i teixidures fortes i salgads, mentre França, especialment Provence, és la font d'algunes de les iguarias d'Andorra. Com entrada, és aconsellable una escudella, que no és altra cosa que un`` cozido´´ de verdures propicis amb el sabor del principat. D'altra banda, els cargols la llauna" constituïxen una *gustosa refinada que contrasten amb la seva pròpia simplicitat. Alguns brous similars al ``cozido´´ espanyol gaudeixen de bona reputació i són també un bon principi, però existeix també la possibilitat d'encantar-se per les salades i masses italianes cozidas a la catalana, o inclusivament una deliciosa paella amb accent pirinenc. Entre els plats principals que més destaquen estan les rostes a la mel, espècie de fatias de porc refogadas en mel i vinagre que adquireixen un sabor agridols i una teixidura meravellosament suau que les converteix en un plat molt popular. Les costellas en la pedra, costellas d'anyell fregides en greix de porc, temperada amb all, sobre una pedra escalfada en el foc, constituïxen altra mostra més d'aquesta *gastronomia. Les cotoletas de bou / vaca assada a la brasa són habituals i segures, doncs el seu sabor no s'altera amb molts condiments. El cabrit en el forn és altre plat típic que convé provar, així com el porc, preparat en el forn, on adquireix un deliciós sabor. El cuscuz, el cassulet i el civet de veado i de javali, són plats molt andorrans que destaquen pel seu sabor, carns i apresentacio. La perdiu a la vinagrenta és la favorita entre els plats amb base d'aus. Té un sabor lleugerament àcid que es combina molt bé amb la suavitat de la carn. No es pot abandonar Andorra sense haver provat aquest plats. L'ànec és també altra au molt popular i ho trobarà quedat amb bolets,verdures , porc, conill amb algunes fruites, com és el cas de l'ànec amb cerejas i pinhés. El conill és altre dels elements que s'usen en la gastronomia andorrana. Ho trobarà assat en el forn i acompanyat de bolets o verdures, o cozidas d'altres formes. Un dels trets més característics d'aquesta cuina és la barreja de dos tipus de carn i en ell el conill és un dels favorits per la seva suavitat i noblesa. Pot ser que ho trobi combinat amb el porc, bou o ànec.En relació a peixos, la cuina del principat té agradables i delicioses sorpreses. La *trucha, és el principal producte pesquer del territori, es presenta en el forn, assada, en brous, combinada amb verdures i especias, banhada per champanhe, va venir, amb salses a l'estil francès o simplement fregida. Pot demanar una truita l'andorrana o també una truita a la molinera, formes molt típiques de fer-las. Un altre dels peixos més utilitzats és el bacallà, que a pesar de ser producte de mar, es consumeix bastant. La seva preparació varia tant com en el cas de la truita, destacant el gratinat amb cloïsses i el assat amb pimentos. El salmo, la sepia i el lluç són altres fonts dels plats del lloc i que es cuinan de diferents maneres que van des del més simples fins a a la barreja amb vi i verdures exòtiques. Si li agrada i el seu pressupost l'hi permet, el llobarro i el caviar també tenen un lloc en aquesta terra on una extensa gama de restaurants atenen als més variats paladars. Per la seva banda, els fruits del mar, malgrat de no ser característics del lloc, també estan presents en aquest petit país pirinenc. En molts restaurants trobarà broquetes de mariscs, coctel, escamarlans, mariscs i camaro, preparades de manera sempre molt original. Finalment, la pols a la fira és un plat àmpliament reconegut en algunes parròquies andorranes. Quant a les postres, la varietat és igualment immensa. Abunden la mousse, de diversos sabors i els crepes dolços. Com contrapartida, l'herència ibèrica, li vam aconsellar que provi les *rabanadas, pa banhado en mel i nata (torrijas) . La coca catalana es transforma a Andorra en la coca masegada, deliciosa massa sense llevadura feta amb farina de blat, ous, sal, moscatel i aguardent. La pastisseria és igualment meravellosa, col·locant molta obstinació en la combinació de sabors dolços i àcids. Són peculiars la coca de limo, la de poma i algunes coques de xocolata. Els damascos és altres postres que li cativará. Es tracta de la pell seca del pressec , bullida amb vi i sucre, el que li dóna un sabor suau i atractiu i que, al quedar-se amb la teixidura del pressec , es converteixen en un veritable plaer al paladar. I sí de fruites es tracta, les salades de fruits secs, combinades amb algunes salses o cremes, són alguna cosa molt de la zona, a més de ser molt refrescants. Per la seva banda, les pomes assades, que moltes vegades acompanyen la plats com l'ànec o el conill, acostumen

Begudes

Els vins no són característics de la regió, lògic que en territori tan alt no cabria la possibilitat del cultiu de la videira. Tanmateix, és possible trobar vins de les millors marques i qualitats en la major part dels restaurants del principat, principalment espanyols i francesos. La cervesa, per la seva banda, també es troba amb facilitat per a acompanyar algunes delícies gastronòmiques.

Truita a l'Andorrana

Ingredients:

- Truitas de rio

-Farina

-2 rodanxes de pernil salat gros          
-Oli de oliva o grassa

-Sal

-Pebre

Preparacio:

Posar sal en la truita i passar-la per farina. Fritá l'amb un poc de greix o oli en una sarten. Ja fregida , ha de posar-la en un plat. En la mateixa sarten , fritar el pernil –no gaire- i després posi el per sobre de la truita i serveixi-la.

Civet de Javali

Ingredients:

                                                                           
-javali

-cebes

- aipo

-pastanagues                    

- brandy

-bacon

- vinagre vi negre

-ametlles

- Xocolata sense llet

-all

-orenguens

-Galetes

-Clau

- Llorel

-nou moscada

-pimenta

-oli

Preparacio:

Cort en trossos el Javali i posi-l'en una olla de fang amb sal, pimenta, all, ceba picada, pastanaga, aipo, llorer, clau, orengues, farigola, nou moscada, conhaque, un poc de vinagre i una cullera d'oli de girrasol i cobreixi tot amb vi negre. Deixi que reposi almenys 12 hores. Deixi el javali bé escorregut i frita en una olla amb oli de girrasol. Alhora, col·loqui per a bulli en una olla tots els ingredients de la marinada fins que les pastanagues estiguin cozidas. Col·loqui tot i posil en una olla amb el javali. Alhora, frita els trossos de bacon i ceba en l'oli que cuino el javali, ajunti'ls al Javali i cuini en foc lent , cobert amb un plat d'aigua. Quan gairebé estigui cozido, addicioni un picadinho fet amb all, ametlles, xocolata i galetes. Bellugui bé, verifiqui si està bé de sal i després de 30 minuts, pot servir-se. Vostè també pot addicionar nous o batatas d'acord amb el gust de cadascun. Si el javali és ben fet, vostè ha de col·locar unes cebes més per a neutralitzar la resistència de la carn.

Coca Massagada

Ingredients:

-Ous
-Farina
-Anis
-Sucre                          
-Llet
-Aguardient


Preparacio:

Barregi i bellugui tots els ingredients: faci la massa molt gruixuda, com la massa de pa, amassa la massa sense deixar de treballar-la i no la deixi ablanir. Quan la massa està feta, cortela en trossos, rodons i aplanels un poc amb el rotllo, faci tires dalt en quadrats i ferm, amb una agulla piqui la massa per a no inflar. Tingui en ment que mentre més farina que vostè té, generalment millor queda. Algunes persones, en comptes d'aigua, posa llet i unes altres no posen anis. Hi ha aquells que, abans de cuinar-les, les freguen amb un poc de oli i, de seguida, posen un poc de sucre.

Font: Portal São Francisco
                                                      www.andorra.ad :  altres receptes

Telecomunicacions

Ràdio i televisió

La primera emissora de ràdio comercial creada a Andorra va anar la Ràdio Andorra, que va estar activa desde l'any de 1939 fins a 1981. El dia 12 d'octubre de 1989, Consell General dels Valls va establir que el servei de ràdio i televisió formarien part dels serveis públics essencials al crear l'entitat gestora ORTA que, en 13 d'abril de 2000, es va transformar en la societat pública "Ràdio i Televisió d'Andorra, S. a.". En 1990, va ser fundada la ràdio pública Ràdio Nacional d'Andorra que a l'arribar l'any de 1998, ja operaven quinze emissores FM i arribava a 16 000 aparells de ràdio.
L'única xarxa de televisió creada, en 1995, va ser la cadena pública nacional Andorra Televisió, que promou l'emissió de diversos canals internacionals dintre del Principat. Les primeres transmissions analògiques de televisió van partir de:

- xarxes espanyoles:- TVE-1

- TVE-2

- TV3

- xarxes franceses: -TF1

-France 2

-France 3

Sent posteriorment addicionats el canal català Canal 33(actualment K3/300), de la xarxa espanyola Antena 3 i de la francesa M6. Amb l'arribada de la TDT, en 25 de setembre de 2007, l'oferta televisiva va augmentar amb la presència dels canals Quatre, Telecinco, La Sisena, 3/24, NRJ12, RTP, CNN International, BBC World i o ART.

Ràdio i Televisió d'Andorra

Ràdio i Televisió d'Andorra, S.A. (RTVA) Ràdio i Televisió d'Andorra S. a. és el servei públic de televisió i ràdio en el Principat d'Andorra. Tenen un canal de televisió, *ATV, i una estació de ràdio, RNA, que transmeten en català. El servei públic de radiodifusion en el principat va començar en 26 d'octubre de 1989 després que el Consell General d'Andorra va decidir la creació d'un servei nacional de radiodifusion. Com resultat d'això, va sorgir el Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra (ORTA), finançat pel govern andorrà, i l'estació de radio Ràdio Nacional d'Andorra (RNA) va començar a transmetre al desembre de 1990. Andorra Televisió (ATV), el primer canal d'Andorra, va sorgir en 1995. Les programacion de la RNA i de la ATV eren produïdes per empreses independents fins a 1997, quan el *ORTA va començar a produir tota el seu pròpia programacio. El ORTA va ser substituït en 13 d'abril de 2000 per l'actual organització, la Ràdio i Televisiò d'Andorra, també finançada pel govern andorrà i que va assumir el control total de la RNA i de la ATV. El seu actual director-general és Gualbert Osorio Achurra. La RTVA és un membre actiu de la Unió Europea de Radiodifusion des de 2002 i participa en la Eurovision de la Cançó cada any des de 2004 fins a retirar-se en 2010 a causa de problemes financers. L'empresa ha de competir amb televisions i estacions de ràdio de França i d'Espanya les transmissions de la qual poden ser fàcilment captades en el principat.

Telefonia i internet

El proveïdor de telefonia fixa, mòbil i Internet és el Servei de Telecomunicacions d'Andorra. La xarxa telefònica està composta per connexions de relays de ràdio amb microones entre centrals per a les connexions locals i circuits terrestres fins a a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.

Cridades de telèfon : 00376 + sis numeros

                                   001376+ sis numeros (cridades d'Estats units de la america i canada)

Accés a Internet està disponible solament a través de la companyia telefonica nacional, SOM (anteriorment STA). L'accés va ser fet per primera vegada en la dècada de 1990 per dial-up, però això ja va ser substituït en tot el país principalment per ADSL a una velocitat fixa de 2 Mbit / s, i en les àrees metropolitanes del país per fibra òptica per a la casa a una velocitat fixa de 100 Mbit / s. Tot el país tindrà Fibre-Optic para la Llar a una velocitat mínima de 100 Mbit / s fins a 2010

Correu postal

El servei de correu és gratuït dintre del país i és realitzat per la Societat Estatal Correus i Telègrafs d'Espanya i pel la Pal de França. En 2004, van ser introduïts els codis postais seguint l'ordre protocolária de les parròquies:

-Canillo: AD100

-Encamp: D200

-Ordino: *AD300

- La Massana: AD400

-Andorra la Vella: AD500

-Sant Julià de Lòria: AD600

- Escaldes-Engordany: AD700.

Transports

Andorra es comunica amb L'exterior solament a través de vies terrestres. No disposa de tren, metre o aeroports (encara en discussió amb els governs espanyol i català sobre la reabertura de l'aeroport de La seu d'Urgell), però posseïx gran infraestrutura en carreteres, sent possible cobrir gairebé tot el país. Diverses noves realitzacions encara estan en curs: la amplificacio de la xarxa de carreteres i túnels, que permetrà anar de La Massana a Encamp i viceversa sense haver de passar per Escaldes-Engordany (punt de trobada de les tres valls que segueixen el Rio Valira formant un y). Una altra manera d'arribar A Andorra és através dels heliports localitzats a Andorra la vella(capital) i en La Massana. Òbviament no posseïx accessos per mar, ni per rius navegables, com sol ocórrer en països molt muntanyencs.

Literatura

La literatura andorrana té els seus orígens el segle XVIII. Antoni Fiter i Rossell va escriure un llibre sobre la història, el govern i els usos i costums d'Andorra cridat Digest manual de les valls neutres d'Andorra en 1748. Aquesta obra també contin els documents de Carlos Magne i Luís I, el Piadós. Actualment l'original es conserva en la casa Fiter-Riba, de Ordino, sent que existeix uneixi copia en el *Armari dels set claus de la Casa de la Vall i altra en els arxius del bispado de la seu d´Urgell. Posteriorment, en 1763, el pároco Antoni Puig va escriure el Politar andorrà, obra que descriu els privilegis del Principat i les atribuiçés de les autoritats. Com autors de la literatura contemporània andorrana es pot citar Antoni Morell  i Viu, Albert Salvadó i Asestas, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix. Des de l'any passat, alguns d'aquests autors van participar en la Fira del Llibre de Frankfurt. Així,el Govern andorrà, juntament amb editorials catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany i, des de 2007, el Premi Ramon Llull.

Obres d'autors andorrans:

-Albert Salvadó

- El mestre de Kheops;

- Els ulls d’Anníbal;

- El punyal del sarraí;

Antoni Morell

- Set lletanies de mort;

- La neu adversa;

Joan Peruga

- Últim estiu a Ordino;

- La república invisible; ~



Link:www.albertsalvado.com

Geografia

La geografia d'Andorra és composta enterament de paisatge muntanyenc, desgastada per la erosio de la glacera i del riu. Les valls del Valira són els principals eixos geomorfológicos, amb els quals convergeixen altres valls més petites. Les altituds del paisatge muntanyenc que defineixen les valls són , en les altituds més baixes (840 m), i moltes vegades superior a 2 000 m (Coma Pedrosa 2 975 m, altura màxima del país).

Localització : Europa del sud-oest, entre França i Espanya
Coordenades geogràfiques : 42º 30' N, 1º 30' I
Referències de mapa : Europa , país interior
àrea Total : 468 km²
Divisions administratives: 7 paróquias: Andorra la Vella, Canillo, Encamp, La Massana, Escaldes-Engordany, Ordino, Sant Julia de Loria
Rellevo: muntanyenc amb valls estretes
Punt més alt: Coma Pedrosa, amb 2.946 m
Clima: temperat, amb hiverns freds i neu, i estius secs i calents.El clima és d'alta muntanya mediterrânea/, amb variacions depenent de l'altitud. Pluja modesta (900-1 000 mm anuals mitjans), amb temperatures maximas en l'estiu i fortes caigudes de neu en l’hivern. En l'estiu les temperatures són moderades (15 ° C), mentre les temperatures mínimes en l'hivern fins a (- 17 º C). Ríos: Els principals rius són els dos rams de la Valira: *Soldeu i Valira Valira d'*Ordino, que són l'eix vital del país al nord de la capital s'uneixen en l'afluent Valira real del Segre. Tots els rius són de règim nivopluvial inclinació notable i força erosiva.

Fonte:www.wikipedia.com

Economia

El principal recurs de l'economia d'Andorra és el turisme, estimulat per la construcció d'estacions d'esquí. A més d'això són també importants l'exportació d'energia elèctrica i les activitats financeres. Aquest país posseïx el més petit atur del món en percentatge (menys del 0,01%). El Turisme és el principal recurs de l'economia andorrana, equivalent a aproximadament 80% del seu PIB. Prop de nou milions de turistes visiten Andorra anualment, atrets no només per les estacions d'esquí, ressorts d'hivern i estiu però també pel status de paradís fiscal. Actualment, els avantatges comparatius de preus a Andorra en relació als seus països veïns van caure considerablement , ja que les economies de França i Espanya es van obrir per al mercat, podent així rebre més productes i baixar les seves tarifes.

Andorra amb uns 270 hotels i 400 restaurants, així com nombroses botigues, el turisme empra a una part creixent de la força treballadora a Andorra. El sector bancari, per mitjà dels avantatges fiscals, també contribuïx substancialment en l'economia del país. La producció agrícola és ben limitada, una vegada que solament 2% de les seves terres so llauràveu i per això gairebé tots els aliments necessiten ser importats . Existeix també una petita producció de tabac i també la creació d'ovelles domèstiques. En termes de producció, es pot destacar la producció de mòbils i cigarrets. Els recursos naturals d'Andorra inclouen energia hidroelétrica, aigua mineral, fusta , minério de ferro i chumbo.

Andorra no és un membre ple de la Unió Europea, però usufruex d'una relació especial amb ella, com per exemple ser tractada com membre en el canvi de productes manufaturats (sense tarifes) i com no-membre en el canvi de productes agropecuáris. El principat no posseïx moneda pròpia i per això usa les monedes de les nacions veïnes. Fins a 1999, elles eren el Franc francès i la Pesseta espanyola, però van ser substituïdes per una única, la moneda de la Unió Europea, l'Euro.Per a productes manufaturats Andorra participa en la unió duanera de la Unió Europea, però és tractat com no-membre per a productes agrícoles.

Agricultura:tabac, batata,bovinos, ovinos, eqüinos.

Indústria: tabac (cigarret i purs), tèxtil, cuir, maderera, alimentícia

Principals companys comercials: Espanya, França

PIB per cápita (paritat pel poder de compravenda): US$ 26.800 (2003)

Taxa de creixement del PIB: 2 % (2003, benvolgut).

Divisió per sectors: *Primário: 1% Secundari: 20% Terciári: 79%

Balança de l'Estat: -Entrades: 36.267 milions de pessetes

-Sortides: 38.280 milions de pessetes